Colaboración extraída del EP de los barceloneses At Versaris "No Fear" (Propaganda pel fet, Enero 2013). Canción grabada por Marc Bòria y Oriol Bacardit en Estudi LaBedoble (Terrassa) y por Joël Prieto (Zime) en Wild Nature Studio (Reus). Mezclada en Estudi LaBedoble y masterizada en Catmàstering (Manresa) por Juanjo Muñoz. La producción corre a cargo del zaragozano Isaac García (Lex Luthorz) y las letras a cargo de Pau Llonch (La Pupil·la), Rodrigo Laviña (Ro) y Joël Prieto (Zime). Diseño gráfico de Milvietnams.com.
Letra
Zime i Pau:
Fetitxe, At Versaris.
Passat, present, futur: Un conjur.
Zime:
Nascuts de la tristor més absoluta i controlats per fills de puta,
Barallats entre companys de ruta,
Va semblar oportú amagar-nos, no mostrar-nos tendres.
Per sortir del pou viure condemnats a entendre'ns.
Penso en aquell foc, aquelles cendres, aquells que ens van vendre,
La vigència del reclam de tot el que ens van prendre,
La tristesa quan ens van ofendre
I la pèrdua de la por dels que no tenen res a perdre.
Sembla que fos ahir que ens estafaven.
Pocs se n'assabentaven, altres poc es preocupaven:
Volien un sou, un cotxe, un plat, un sostre...
Avui no poden mantenir un somriure al rostre.
Ens venen esperança, però demanar permís per ser feliç a molts ens cansa...
Viure a corre-cuita.
Pels seus ous s'ha girat la truita,
És la lluita per un nou món d'un nou món en lluita.
Estribillo:
Era on sóc com ara que em moc
I ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Ahir com avui, en efecte,
L'important no era el destí sinó el trajecte.
Era on sóc com ara que em moc
I ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Ahir com avui, en efecte,
L'important no era el destí sinó el trajecte.
Rodrigo:
Saluda a la càmera, mira la pantalla.
Ara acapara l'atenció a punta de navalla.
Tensió, estripa la baralla,
Sota coacció hipotecària la gent treballa.
Desesperació científica, la pacífica recepta que escampa
La misèria quirúrgica. Condemna sistemàtica:
Una vida humana o una vida robòtica?
Però hem escollit un nosaltres,
Mirar-nos al mirall amb les cares ben altes
Com un Weathermen, tenim un codi intern,
Vivim a l'est de l'edèn i ens falta oxigen, nen.
Però no puc respirar al marge de l'engranatge
I tampoc em falta alè.
Cada cop som més, els carrers són plens.
Que se vayan todos, així de simple.
Estribillo:
Sóc on sóc i quan em moc
Ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Avui per avui, en efecte,
L'important no és el destí és el trajecte.
Sóc on sóc i quan em moc
Ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Avui per avui, en efecte,
L'important no és el destí és el trajecte.
Pau:
Demà els patriotes amb compte a Liechtenstein
Sortiran per potes quan vegi el joc la gent.
Un estat per destruir-lo volen i enarboren senyeres:
La doctrina del xoc de Klein.
Identitat com a excusa i tapadora.
Jo Toni Villaescusa, tu Carrasco i Fomiguera.
Duran i Lleida, prestidigitador putero,
Som Andreas Baader amb la fusca a la guantera.
Ells assenyalen a Espanya,
Els necis miren a Madrid, no miren el dit del ric que els enganya.
Patriota és Fidel Castro i Thomas Sankara
I Diego Cañamero i vosaltres sou calanya.
Demà serem on som, se'n diu principis.
Unitat popular: Antídot pels deliris
Dels que creuen que existeix sobirania en el capitalisme.
Serem arreu. T'hi posis com t'hi posis.
Estribillo:
Seré on sóc com ara que em moc
I ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Demà com avui, en efecte,
L'important no haurà estat el destí sinó el trajecte.
Seré on sóc com ara que em moc
I ells es queden al darrere sempre fora de joc.
Demà com avui, en efecte,
L'important no haurà estat el destí sinó el trajecte.
Pau:
Era on sóc,
Sóc on sóc,
Seré on sóc,
Seré on sóc.