Tema inédito grabado por Joël Prieto (Zime) en Wild Nature Studio (Reus) y mezclado y masterizado por Guillem Ortiz (Gext) en Wild Nature Studio (Constantí). Publicado en Junio de 2015. La producción corre a cargo de Extern y las letras a cargo de Joël Prieto (Zime).
Letra
Un gat negre passeja al carrer sota la pluja d'un dia feiner.
Per la finestra observo i el veig, cauen les gotes i el seu repiqueig.
És de nit a la ciutat i l'infinit està desenfocat,
Sento la veu del veí del costat que ha arribat i la porta ha tancat d'un cop fort.
Quan tens el cor tan mort, a la presó que guarda el confort
per a què vols tenir sort si no la pots compartir?
Quan el destí t'ha donat passaport veus que la fi del dolor mai arriba.
Tornes en sí i continues al port i el teu vaixell ja se'n va a la deriva, navega.
La vida és bonica en el fons, és un tresor rodejat de taurons.
Cal demostrar-hi collons, mai ha existit un manual d'instruccions.
Els faraons que s'enterren amb tot de riqueses fan pena. Parlo d'avui:
La vergonya és aliena. Una de cal i d'arena. Cartera buida i la vida molt plena.
Cau un llamp i es desperta una criatura. Música i literatura.
A mi la pena no m'atura, tot i que la vida és dura tinc una diplomatura
en no rendir-me i també un màster en deprimir-me.
Però el món és un mapa de signes i camines pel lloc que t'assignes.
El gat ha tornat, podria ser el teu orgull apagat.
Porta un missatge amagat sota el pelatge brillant i mullat.
Entro a la gola del llop fent el gos, quan tinc el mono i em poso nerviós.
Visc a la punta d'aquell iceberg, un món tan fosc i un vell tan verd que es perd...
En les estrelles, són de neó. Pinta el planeta i el pinta marró.
Porta careta i és de formigó, forma galàxies d'acer i tristor.
I això és tot, tot el que hi ha. Qui sap si demà trobarà
un tros de carn per menjar o l'aixopluc d'un humà, tant hi fa.
La llibertat ja la té quan vol. Prou condol, suficient consol.
Passa un borratxo parlant tot sol, no veu el gat, el que beu és alcohol.
Baixa del cotxe, creu que ha xocat, veu a l'asfalt un bassal i un gat sagnant,
tot ple de fang. Què està passant? S'està acabant...
La primera de les set vides i el que queda de l'estampida.
Mira, la cita convida a repensar-te la vida a què aspires.
Digues, dintre ja mires? Digues, creus en les teves mentides?
O et quedes fora del joc de cadires desitjant que s'acabi la vida?