“No tireu bombes a les flors” és la cançó que introdueix el meu disc debut i li dóna nom. És un tema que critica la deshumanització de les persones i la pèrdua dels valors fonamentals. La cerca de l'èxit individual i el mal ús de les noves tecnologies que provoquen que ens tornem cada vegada més fredes i distants amb les demés. Per combatre tot això, la lletra apel·la a teixir comunitat amb les altres i reivindica el paper de les figures cuidadores (les àvies, les mares…) -tantes vegades oblidades- com a autèntics pilars del nostre sustent. És una cançó de resistència contra el sistema, des de la força imbatible de la solidaritat i l’amor.

Jo no vull que sigui una trampa
El futur que ens espera, m’espanta
Incertesa n’hi haurà, però quanta?
La tempesta que arriba no escampa

Jo no vull haver d’educar amb por
perquè vegi clar que demà serà pitjor
en un món insa que normalitza el dolor,
que fomenta l’apatia i també la competició

Perquè no, no és no!
Sentir connexió no és prémer un botó
No hi ha sentiment sense interacció,
no hi ha aprenentatge sense emoció

Tenim un dilema entre mans i s’acaben els plans
Hem de tornar a ser com érem abans,
valorant cada instant què és el més important
No volem ser màquines sense lligams!

Deixeu de costat la comunitat,
projecteu vides individuals
Heu abandonat la solidaritat
a la recerca d’un èxit malalt

Heu gastat totes les arques
posicionant una marca,
però la llibertat no és passar sobre un altre
havent d’enfonsar-li la barca

Esteu repetint patrons
del vell somni americà
com si fos veritat que tots
currant amb esforç podem arribar

Però no tothom hi cap en un
podi, l’oportunitat normal que no es
trobi, és un monopoli…
però et culpen i cultives dins teu l’odi

No tireu
bombes a les flors!
No volem les sobres
d’un futur atroç

Juntes som més fortes
Capgirant el món,
escriurem la història
per canviar-ho tot

Jo no vull que sigui una merda,
per guanyar jo que tu hagis de perdre
Vull que la pau no calgui defendre,
ser la flor que reneix de l’esquerda

Jo no vull esperar amb esperança
ni haver de posar el bé i el mal a la balança
perquè l’avarícia i la malícia no descansen
La justícia està sota fiança

I sí, clar que sí!
Hi haurà un camí i s’ha de construir
perquè el mitjà justifica el fi
i hem de lluitar perquè sigui així

Volen que creguis que la repressió és necessària
Volen que compris la parefernàlia
Però per canviar el món cal portar la contrària
Jo ho faig pel Pau, per la Dàlia

Quin és el futur que deixeu als meus fills
posant-nos a prova i cometent el crim?
Tenseu la soga si moveu els fils
fent-nos bocins amb el drama per dins

Si desapareixem, desapareixeu
Qui aguanta la llosa a la que reposeu?
Qui porta a l'esquena aquesta dura creu?
Caureu, parlo de valors, no poseu un preu

Perquè no som un trofeu
ni aquest món és un feu, jo no sé a que jugueu
No tot es compra, ni es ven
La revolta s’encén, si no escolta la veu:

la de les àvies, la de les mares,
de les persones que estan silenciades
Ens voleu matar? No hi ha prou bales
Som la mateixa i tenim mil cares

No tireu
bombes a les flors!
No volem les sobres
d’un futur atroç

Juntes som més fortes
Capgirant el món,
escriurem la història
per canviar-ho tot

No tireu
bombes a les flors!

Veus
Joël Prieto
Abril Torradas

Instruments
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
Jordi "Gorka" Robert (bateria)
David Garcia (baix)
Xavier Barrero (trompeta)
Oscar "Hueskar" Gómez (saxo)
Danny Broken (beatmaker)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Hardlybrezstudio

Lyric video
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur