Aquesta cançó posa en dubte la democràcia d’Espanya i denuncia l’omnipresència d’una oligarquia que, des de fa dècades i de forma hereditària, condiciona i configura l’organització de l’estat.

És una crítica al règim del 78, a la manca de llibertat d’expressió i al blanquejament del feixisme dels mitjans. També un judici als valors deshumanitzadors del capitalisme, l’explotació laboral, el pa i el circ més denigrants i la brutalitat dels cossos policials, més propis d’un totalitarisme que d’una democràcia.

Tornem a explicar-li a l’enemic
Hi ha un asfalt que a molts serveix de llit
A qui li manca un tros del nostre abric?
Que arribi cada vers dels que hem escrit

Sigueu benvinguts a la sala
Deu minuts i comença la gala
Deixeu la jaqueta a l’entrada,
ocupeu la butaca i traieu el programa

Avui toca drama, la crítica
aclama els actors i la trama,
el director té fama i és una eminència
Apago el telèfon i encenc la consciència

S’obre el teló, comença la funció:
llums, càmeres i acció!
El públic callat al plató
Sento com si fos l’únic espectador

Aquesta obra l’he vist o no?
Em sona moltíssim la interpretació
Com el discurs gris del guanyador
Canvien les cares, no canvia el guió!

És el mateix que sempre repeteix
que quan Franco manava t’anava millor
Dels creadors del “Gran dictador”
arriba “La farsa de la transició”

La segona part té una fi d’infart i de colofó
blanqueja el feixisme i la por
En aquest estat llibertat d’expressió?
Pregunta-li als Jordis què tal la presó

Quin és el teu paper? Què posa al teu guió?
Ha saltat una espurna que ha encès el foc i hem perdut la por
Quin és el teu paper? Què posa al teu guió?
Ha saltat una espurna i ha començat la revolució

Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por!
Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por!
Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por, la por, la por!

Taula per dos? És clar que sí!
Tinc un forat, endavant, per aquí
Sense reserva és difícil, però m’han cancel·lat
una cita, passeu amb mi

Poseu-vos còmodes, ja podeu seure
Digueu-me, què voleu beure?
Us deixo les cartes i qualsevol cosa
em crideu perquè ho pugui preveure

El nostre menú? Està bé de preu
quan ens surt oportú
Igual que fer fora als obrers per guanyar més diners
i que si ets immigrant et culpin a tu

Tenim la paella pel mànec
Sabem el secret de la massa
L’especialitat de la casa: futbol
i tu ets una peça de caça!

De primer plat: estofat a la patronal
o un trinxat de reforma laboral
De segon: vaga general amb bales de goma,
control policial o manifestant en coma

Prova la carn de canó de la casa d’apostes
Castigat sense postre
Costa, però si no ets una amenaça
menja com un rei amb la llei mordassa

Pugem la llum
Cafè per tots, també venem fum
Has de deixar-nos tallar el bacallà
perquè deixes propina i et cobrem el pa

Vols un xupito o és secundari?
Et posem a règim... totalitari
Ja has begut oli, això és un abús...
Que vagi de gust!

Quin és el teu paper? Què posa al teu guió?
Ha saltat una espurna que ha encès el foc i hem perdut la por
Quin és el teu paper? Què posa al teu guió?
Ha saltat una espurna i ha començat la revolució

Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por!
Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por!
Quanta fúria i ràbia!
I hem perdut la por, la por, la por!

Tornem a explicar-li a l’enemic la nit
Hi ha un asfalt que a molts serveix de llit, l’oblit
A qui li manca un tros del nostre abric? El crit
Que arribi cada vers dels que hem escrit, amic
que t’incomodi tot el que t’he dit

Veus
Eloi "Cruve"
Peri
Joël Prieto
Xavi Ciurans

Instruments
Danny Broken (beatmaker)
David Garcia (baix)
Jordi "Gorka" Robert (bateria)
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Oscar "Hueskar" Gómez (saxo)
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
Xavier Barrero (trompeta)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Ultramarinos

Videoclip
Bocana

Animació
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur