“Tempesta” és una cançó que parla del maltractament infantil. A través de dues històries, s’hi descriu amb detall la duresa de la vida d’alguns infants. És una crítica a la criança negligent i una aproximació, intentant esquivar tòpics, al sentiment de culpabilitat dels nens i les nenes maltractades, que es responsabilitzen de tot el dolor que pateixen i excusen els pares: és massa dur acceptar que no són estimades sense algun motiu.

No sé quanta estona fa que he deixat de plorar,
m’he adormit esgotat de cridar
I encara sento molta por de la foscor que hi ha…
Mare, tinc set i gana! Però aquí no hi ha menjar

L’última va ser per baixar al carrer però sense permís,
després d’un avís, em va castigar_
I ara sé que és molt millor que no protesti,
quan em tanca a l’armari, perquè no molesti!

Em diu que no plori, que calli, que millor que em mori
Que soc testimoni de l’odi perquè soc un dimoni
Que no faig pena, que no munti una escena,
que es tallarà les venes, que jo soc el puto problema!

I no és que si pateixo no m’estima,
és que soc dolent i la fereixo
I penso que és normal, que la desanima,
que si fa tot això és perquè m’ho mereixo

Marquen, hi ha mirades que et marquen
Ferides que fan mal i no es tanquen
Paraules que espanten, són tantes…
Quantes carícies sento que et falten

Marquen, hi ha mirades que et marquen
Ferides que fan mal i no es tanquen
Paraules que espanten, són tantes…
Quantes n’aguantes, quantes?

Toques fons, però no estàs sol!
Soc al teu costat i el que sents passarà
Hi ha tempesta al teu cor, no saps on has d’anar
Si perds el nord soc a prop, hi ha un camí per tornar a començar

Però no estàs sol!
No estàs sol!
Però no estàs sol!
Hi ha un camí per tornar a començar

Ahir vam arribar amb ma germana
Tot va ser molt ràpid, no ens volíem separar
Vam sortir de classe abans de sonar la campana
perquè estàvem a l’escola quan ens van venir a buscar

Sense dir perquè, com, ni cap a on anàvem,
amb la roba que portàvem i ja està
Moltes cares noves incomoden i una sé que em posà a prova
La vaig abraçar quan va plorar

No ha sigut petita, però ho necessita
fins que el mes que ve vinguin els pares de visita
La cita noto que em posa tensa, perquè no xerra
i té la mirada igual que quan la feien menjar a terra

Són moments molt són durs
però no vaig ser capaç de saber aturar l’abús
I ho diuen desconeguts amb veu trista...
Com els que quan em pegaven, apartaven la vista

I a l’expectativa estic, aquesta vida,
ara que dispara cara a cara a la ferida,
diuen que pot canviar, però no em convenço
No m’hauria de queixar quan al llit hi penso:

Que tot és culpa meva, que no mereixo viure
He perdut les ganes de riure
I casi cada nit somio que em moro
però soc forta, per això no ploro!

Marquen, hi ha mirades que et marquen
Ferides que fan mal i no es tanquen
Paraules que espanten, són tantes…
Quantes carícies sento que et falten

Marquen, hi ha mirades que et marquen
Ferides que fan mal i no es tanquen
Paraules que espanten, són tantes…
Quantes n’aguantes, quantes?

Toques fons, però no estàs sol!
Soc al teu costat i el que sents passarà
Hi ha tempesta al teu cor, no saps on has d’anar
Si perds el nord soc a prop, hi ha un camí per tornar a començar

Però no estàs sol!
No estàs sol!
Però no estàs sol!
Hi ha un camí per tornar a començar

Veus
Joël Prieto
Abril Torradas

Instruments
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
David Garcia (baix)
Jordi "Gorka" Robert (bateria)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Hardlybrezstudio

Lyric video
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur