Aquesta cançó està basada en un poemari que vaig escriure fa uns anys, anomenat “Tambora”. Vaig recollir les millors imatges i les vaig reendreçar per escriure la lletra.

“Sona l’alarma” és una descripció metafòrica dels malestars que no expressem, de la tristesa i de la solitud. També recull reflexions al voltant de la idea de Lavoisier que res no es crea ni es destrueix, sinó que hi ha una transformació sense cessament de l'energia. No hi ha vida ni mort, sinó canvi constant. I és amb aquest pensament que volia tancar el disc, amb un final que no volia ser un final del tot, sinó un punt i seguit, una petita pausa d’una història en eterna construcció. A l’espera de la propera transformació.

Oh ah! Al fons de l’oceà
No sé què passarà
Només dona’m la mà
Oh ah ah!

Oh ah! La vida que se’n va
mai més no tornarà
Al mig de l’huracà
Oh ah ah! Oh ah!

Conserva les fotos d’allò que no va ser,
escriu el titular a peu de pàgina
Salta el diferencial de l’ànima,
hi ha un as a la màniga que pensa que no té

Sempre és dilluns a aquella capella ardent
Sol, acappella i el dol és permanent,
resident, sentiment forani
s’obre un paracaigudes en un soterrani

Closca de nou a la deriva, naufragi voluntari,
creu que el patiment és sedentari
Esmorza en un bol, que té forma de crani
un xarrup d’urani, però subterrani

és el plor i està sec l'oasi
No hi ha batec per aquest cetaci
Ni llàgrima tàcita que s’envasi
No diu que és mort però casi

Sonen campanes de rèquiem al temple,
pols oposats, ni causa ni efecte.
Bomba anatòmica, crònica de qui es lamenta
a Corea del centre

Déu és amorf i el paisatge és atrezzo
Ve i no pregunta pensant: que t’he fet jo?
Passa de sòlid a líquid i enterra el poeta…
però passa un cometa

Oh ah! Al fons de l’oceà
No sé què passarà
Només dona’m la mà
Oh ah ah!

Oh ah! La vida que se’n va
mai més no tornarà
Al mig de l’huracà
Oh ah ah! Oh ah!

Arribarà un dia en què no haurà d'arribar un dia
On l'amor serà la garantia
Torna incendiant els camins per on venia
i no troba la veu sinó el preu de l'afonia

I no sap on s’amaguen les claus del món
S’han embossat les artèries
Hi ha més buit que matèria
i somnis premonitoris a la perifèria

Quan hi ha un remolí sota el paraigües,
portes obertes, marxa l’aire…
L’alè és una flama
pel globus que veu la tempesta que amaina

El focus del mal no és el centre de la terra
ni el modus de vida que hi ha entre desferres
Boscos de pell de gallina que arrelen
sota un canelobre, t’aferren

a la vida com el lotus que s’obre
La deriva també és una maniobra
Pagada la minuta, minut a minut,
aquella ruta no tributa però a tu et feia pobre

De vegades cal rendir-se,
rendir-se homenatge a un mateix
Només mataria en condicional simple
La utopia no la creu, la coneix!

De vegades cal rendir-se,
rendir-se homenatge a un mateix
Neixes, creixes i marxes de l’eix…
El cicle comença de nou i t’uneix

Des de l’origen, l’arrel, el principi de la fi,
la llavor de l’anhel, quan la sort va dir que sí
i també si el llumí s’apaga a mig camí
hi ha una nova llum cada matí

Oh ah! Al fons de l’oceà
No sé què passarà
Només dona’m la mà
Oh ah ah!

Oh ah! La vida que se’n va
mai més no tornarà
Al mig de l’huracà
Oh ah ah! Oh ah!

Oh! Surt de la presó, sí o no?
Tens opció de treure llum no tinguis por
Surt de la presó, surt de la presó
No tinguis por

La vida que se’n va (No tinguis por)
Mai més no tornarà (No tinguis por)
Al fons de l’oceà (No tinguis por)
Oh ah! Oh ah!

Sona l’alarma, comença la guerra!

Veus
Peri
Joël Prieto
Was
Haddy Bah

Instruments
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
Miki Fa (teclats)
David Garcia (baix)
Xavier Barrero (trompeta)
Oscar "Hueskar" Gómez (saxo)
Danny Broken (beatmaker)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Hardlybrezstudio

Lyric video
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur