Aquesta cançó parla d'algú que està trencat, igual que el mirall en què es mira. D’algú molt condicionat pel passat i en guerra interior. Que sent que no hi ha esperança. Del tirà que viu dins seu i el maltracta. De la solitud. De les expectatives que no se n'han complert. Del rebuig. Però també de saber que les coses es veuen segons el color del mirall des del qual es miren. I que el poder del canvi comença en una mateixa.

Fas cara de cansat en aquest mirall trencat,
encara que l’esquerda és pitjor al teu cap
Et sents atrapat i abocat al passat
i és tard per a parar el cop d’estat

Ja no queda cap possibilitat,
saber la veritat t’ha debilitat, t’has tancat
a la teva cel·la amb el cor congelat…
Sona com un teclat desafinat

Quan a tu t’ha faltat la guspira
d’un Déu tirà que sospira
Tingues la ment lúcida
o se’t cruspirà el genocida que conspira

Dins teu no estàs sa,
hi ha una veu que no para de cridar
Falla la fórmula avui i demà
La pólvora mullada ja no pot cremar, clar!

I encara que esquives punyalades
La finta a la mort queda assenyalada
gravada a la mirada que creu,
quina creu si ni Déu t'empara

Surts de la corba
Volta de campana
I es paga amb la cara una ràbia sorda
A aquell que estorba li sobra una bala

I en contra sempre dispares
Per com ets i per com ho esperaves
I es trenca pel mig el desig, un capritx
que trepitja, que et jutja amb el fuet i la vara

Rebutja't, implacable
però el que veus és només un reflex insondable
Complexa veritat o és mentida?
Si el dolor és del color del mirall on et mires!

Veu
Joël Prieto

Instruments
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
Viktor Pizza (beatmaker)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Hardlybrezstudio

Lyric video
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur