Aquesta cançó és l’adaptació d’una obra del dramaturg anglès David Hare, un manifest amb diferents punts en què l'autor dona la seva visió sobre com ha de ser el teatre (amb consciència social, allunyat de l'elitisme i de ser un simple entreteniment sense fons, etc.)

“Lluita de feres” es basa en el sisè punt del manifest, referit a la relació del teatre amb l'administració. La cançó, doncs, parla dels vincles viciosos que es creen entre les institucions i les creadores en general: relacions de poder, dependència econòmica dels diners públics (subvencions), creacions acrítiques amb el sistema (suborns encoberts) i entreteniment lleuger i complaent.

El títol relata la ironia que la fera creativa visqui amansada pel poder, fins que arriba l'hora en què aquest reparteix les engrunes que li permeten sobreviure. És llavors quan treu el seu pitjor instint i lluita amb les seves iguals per endur-se alguna cosa a la boca, sortint totalment victorioses i salves les elits i, de retruc, aflorant després obres sense cap mena de substància.

És una lluita de feres
Claven el colze quan no ho esperes
És una lluita de feres
Oblida d’on ets, oblida qui eres

És una lluita de feres
Alcen el polze les altes esferes
És una lluita de feres
És una lluita de feres

Tiren el pinso, aboquen el gra
Llencen propina i no amaguen la mà
quan et deixen les molles del pa...
perquè saben que a l’amo no es pot mossegar

Qui paga mana, qui no demana
marquen el tempo i la trama,
aparquen la fúria del drama
La fera no és fera si calma la gana

Acaba de sonar la campana, descafeïnada
proclama, domesticada
la fauna dirà el que els agrada...
Qui no es porti bé no tindrà setmanada

Animal de companyia
defensa la ramaderia
La bèstia no serà molèstia, ha perdut
la violència, l’essència de quan envestia

És una lluita de feres
Claven el colze quan no ho esperes
És una lluita de feres
Oblida d’on ets, oblida qui eres

És una lluita de feres
Alcen el polze les altes esferes
És una lluita de feres
És una lluita de feres

Obren l’aixeta, tanques la boca
No deixa de ser una bicoca_aquell
explotat que_estima a qui l’explota
Amb el cap sota la seva bota

Tota quota que es mantingui devota
un paper de merda, però tu ets el prota
Si puja la veu el de baix no es cuida
Omplen el plat de la crítica buida

Fas teva la seva bandera
Un bufó no qüestiona al patró
Xarrupant de la seva manguera,
si hi ha subvenció, no hi haurà discussió

És l’estat, el govern de torn
adoptant el rol de salvar l’entorn
Valors inocus cauran en gràcia
Són productors, produeixen nàusees

És una lluita de feres
Claven el colze quan no ho esperes
És una lluita de feres
Oblida d’on ets, oblida qui eres

És una lluita de feres
Alcen el polze les altes esferes
És una lluita de feres
És una lluita de feres

Privatitzen els guanys
socialitzen els danys
Reparteixen benefici
traeixes l’ofici caient al parany

Privatitzen els guanys
socialitzen els danys
Reparteixen benefici
traeixes l’ofici caient al parany

Qui gestiona? Qui assessora?
Qui delimita? Qui condiciona?
La cultura i la figura creadora
La cultura i la figura creadora

Qui gestiona? Qui assessora?
Qui delimita? Qui condiciona?
La cultura i la figura creadora
La cultura i la figura creadora

Qui gestiona? Qui assessora?
Qui delimita? Qui condiciona?
Li diuen la classe benefactora
i és pel que compra, no pel que dona

Qui gestiona? Qui assessora?
Qui delimita? Qui condiciona?
Li diuen la classe benefactora
i és pel que compra, no pel que dona

Veu
Joël Prieto

Instruments
Xavier Vallverdú (producció i teclats)
Nacho Pascual (producció i guitarra)
Jordi "Gorka" Robert (bateria)
David Garcia (baix)
Danny Broken (beatmaker)

Gravació & Mescla
Wood Wave Studio

Màstering
Hardlybrezstudio

Lyric video
Impro Productions

Disseny
Milvietnams

Dibuix i color
Máximo Pacheco Bascur